La irresoluble qüestió del mal

Es tracta d’un fragment extret de Confessions, VII, 5 de Sant Agustí on ens explica d’on pot provenir el mal.

Al principi ens explica que pensava que el mal era una substància corpòria i que posseïa una massa negra i deforme, aquesta els maniqueus, l’anomenaven terra, i es tractava d’una espècie d’esperit maligne.

Sant Agustí, al principi formava part de la secta maniqueista però creia que la millor explicació racional  era la de la existència d’un déu bo perquè Ell com què és summament bo, no podia crear cap mal, no com pensaven els maniqueus, la d’un maligne amb una realitat positiva.

Agustí creia que el Déu bo i el mal eren dues masses contràries però finites, la dolenta més petita i la bona més gran però les seves teories el conduïen a dir que el mal era una substància únicament corpòria  ja que no era capaç d’imaginar-se-la com un esperit i que no l’havia creada Déu sinó que havia sorgit d’aquesta substància, però que el seu origen es remota en Ell.

Així que finalment ens fa una reflexió sobre el perquè de la seva existència (del mal), si déu és summament bo i omnipotent, com va ser capaç de crear el mal en la seva creació, o potser va ser perquè té poder limitat i no era capaç de dominar-lo; que estigués fora de la seva voluntat.

Això ens porta a parlar de la llibertat, perquè Déu ens va crear a nosaltres de la millor manera que existeix, per tant, ens va donar la capacitat de pecar i de no pecar,per tant, sent lliures i d’aquesta manera, encara que l’home pequés, ens podia concedir la salvació si ens ho mereixem, i, d’aquesta manera, encara que existís el mal en nosaltres, Déu en podia extreure un gran bé a partir d’aquest.