També coincideixen en que ambdós utilitzen el concepte de substància i què aquest és un compost de dues coses.
També donen més importància al món intel·ligible que al sensible i creuen en la immortalitat de l'ànima.
Però Plató, el seu concepte d’idea, és un concepte extramental, un model, a diferència de Decart que creu que la idea de substància infinita és Déu, i aquest, és summament perfecte.
A partir del concepte d’idea podem parlar de dualisme, per Decart, el “Jo” seria la substancia pensant, i el cos la substància extensa, el que per Plató seria el món sensible, i el món intel·ligible serien les idees fruits totes d’una idea suprema la idea de bellesa.
Per a Plató aquesta unió és accidental i que en la mort de la vida corpòria la nostra ànima tornarà cap al món de les idees què és el lloc que li pertany degut a que el cos és una presó per a aquesta i la unió entre el jo i el cos és causat per la glàndula pineal que es troba en el nostre cervell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario