Comparació de les teories entre Sant Anselm de Canterbury i Sant Tomàs d’Aquino

Sant Anselm de Canterbury

Tots dos filòsofs utilitzen la raó per demostrar la existència de Déu com a principal mètode.

Però existeixen diferències entre ells, ja que Sant Anselm utilitza un simple argument que hauria de ser acceptat inclòs per aquells que no hi creuen en la seva existència, ja que defineix Déu com: “Allò més gran el qual no pot ser pensat”, com que tots pensem en Déu, necessàriament ha d’existir, però Tomàs d’Aquino va rebutjar aquesta afirmació ja que deia que no es pot demostrar la seva existència a partir d’una simple definició, ja que parteix de la seva essència però per a que fos vàlida hauríem de conèixer l’essència del subjecte al qual fa referència, i això és possible gràcies als preàmbuls de fe.

Ell va elaborar una distinció entre fe i raó, ja que hi ha veritats que només es poden revelar a través de la raó, com les coses naturals i n’hi ha d’altres que només amb la fe, com els articles de fe (dogmes), en canvi Anselm no en realitzava cap distinció.

La concordança entre fe i raó és possible gràcies a la filosofia; aquest punt de connexió entre raó i fe permet a Sant Anselm establir els preàmbuls de fe, un d’aquest seria la existència de Déu i es aquí on va establir 5 vies per demostrar la seva existència, es tracta de 5 vies racionals bastant aristotèliques, on diu què Déu és la primera causa del moviment, la primera eficient, també és la bondat i la veritat supremes, la perfecció; i és l’ésser més intel·ligent de tots.