L'espai i el temps són les condicions de l'experiència

Kant realitza una petita demostració de com el nostre coneixement pot arribar a adquirir virtuts, en aquest cas no per l’experiència sinó a priori, amb l’ús de l’enteniment per poder donar definició al temps i a l’espai.

Diu què és una contradicció dir que l’espai mateix existeix en l’espai.
Un fet obvi, és que aquest existeix ja què és on es troben distribuïts tots els objectes però, com saber de la seva existència si pel mètode inductiu no és possible realitzar-lo?

Kant diu que el nostre coneixement està format per dos components, un basat en l’experiència, (aposteriori) i l’altre independentment d’ella (a priori), d’aquesta manera nosaltres podem adonar-nos de l’existència de les coses, en aquest cas, de l'espai i del temps mateix.

Kant els defineix com una forma a priori de l’experiència ja que no els podem captar mitjançant l’ús dels sentits i és per això que diu que el que és cert per a l’espai també ho és per al temps, d'aquesta manera podem deduïr-ne que, la experiència deriva d'aquestes dues condicions ja que la determinen i depenen totalment d'aquests.