Hume ens explica la seva
visió de la relació causa-efecte amb l’exemple d’una bola de billar on una es
troba quieta, sense moviment i una altra topa amb ella, movent-la cap a una
direcció i d’aquí n’extreu un seguit de conclusions com que el moviment de la
causa és anterior al moviment de l’efecte on el temps té un gran paper.
Repeteix aquest fet tres cops i observa una conjunció constant on tot objecte
semblant a la causa produirà un efecte semblant.
Per conèixer aquests
fets són necessaris els sentits ja que no podem conèixer la causa de manera a
priori, sinó aposteriori, ja que si imaginem una bola en linea recta que toparà
amb una altra és fruit de les impressions que em captat a través dels sentits
sobre aquest fet i ens permetrà imaginar que ambdues boles toparan i que la
segona es posarà en moviment.
El fet de que nosaltres
no puguem conèixer el que succeirà en el futur ja que no tenim la certesa de
que en un futur es produeixi el mateix fet, el porta cap a una visió un tant
escèptica, ja que no podrem arribar mai a
conèixer la veritat, i el fet de que en un futur succeeixen coses
semblants a les actuals és gràcies als costums i aquests no ens ofereixen
coneixement; en definitiva que tot es redueix a probabilitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario