La felicitat segons Mill

En aquest fragment Mill ens explica el seu concepte de felicitat.
Diu que la felicitat no es troba en la quantitat dels objectes ja que no és un instrument per aconseguir-la, sinó que des del moment en que nosaltres desitgem  aquesta immediatament ja en forma part, d’aquesta manera la felicitat és una via, és un camí que nosaltres em de seguir per ser feliços.

Mill entén la felicitat com l’absència de dolor, i per poder arribar a aquesta necessitem la experiència i el coneixement, i d’aquesta manera ens anem apropant a la felicitat absoluta (el final del camí).

La idea de felicitat segons Mill no és una idea abstracta sinó un tot concret, això vol dir que està composta per varies parts que nosaltres al llarg del seu camí anem adquirint, per tant és una quantitat, encara que ell valora més la seva qualitat.

Aquesta concepció ens porta a pensar en els epicúrics on ells també entenien la felicitat com a plaers, però a diferència de Mill, sense la societat, abstenint-se a ella, és a dir,  la felicitat individual, de la persona; la concepció del Mill sobre la felicitat és basada en la felicitat per al col·lectiu. 

L'espai i el temps són les condicions de l'experiència

Kant realitza una petita demostració de com el nostre coneixement pot arribar a adquirir virtuts, en aquest cas no per l’experiència sinó a priori, amb l’ús de l’enteniment per poder donar definició al temps i a l’espai.

Diu què és una contradicció dir que l’espai mateix existeix en l’espai.
Un fet obvi, és que aquest existeix ja què és on es troben distribuïts tots els objectes però, com saber de la seva existència si pel mètode inductiu no és possible realitzar-lo?

Kant diu que el nostre coneixement està format per dos components, un basat en l’experiència, (aposteriori) i l’altre independentment d’ella (a priori), d’aquesta manera nosaltres podem adonar-nos de l’existència de les coses, en aquest cas, de l'espai i del temps mateix.

Kant els defineix com una forma a priori de l’experiència ja que no els podem captar mitjançant l’ús dels sentits i és per això que diu que el que és cert per a l’espai també ho és per al temps, d'aquesta manera podem deduïr-ne que, la experiència deriva d'aquestes dues condicions ja que la determinen i depenen totalment d'aquests. 

Diferència entre les categories de Kant i Aristòtil

Una categoria és una de les nocions més abstractes i generals per les quals les entitats són reconegudes, diferenciades i classificades. Mitjançant les categories, es pretén una classificació jeràrquica de les entitats del món.

Les deu categories d’Aristòtil:

Són aquelles que ens permeten distingir un subjecte o un altre. En certa manera representen un afinament de la percepció i de la descripció i, per això, pot augmentar o disminuir o augmentar la causa, i al mateix temps provocant, l'augment del nostre coneixement. Quan no podem distingir entre dos subjectes mitjançant les categories és molt probable que ens trobem davant el mateix subjecte.

1. Subjecte: Home, cavall… 

2. Quantitat: De 2 colzes, de 3 colzes… 

3. Qualitat: Blanco… 

4. Relació: Doble, meitat, major… 

5. Lloc: En el liceu, en a l'àgora… 

6. Temps: Ahir, a l'any passat… 

7. Situació: Jeure, estar assegut… 

8. Condició: Va calçat, va armat… 

9. Acció: Tallar, cremar… 

10. Passió: Ser tallat, ser cremat…

Categories de Kant:

Planteja que les impressions de la realitat objectiva provoca en els nostres sentits la percepció d'un material caòtic i brut. Per poder ser creat ha de ser ordenat en seqüències temporals (segons, abans, ara, després) i en esquemes espacials (segons les tres dimensions) solament després d'aquest ordenament en què aquestes impressions poden ser captades en forma de sensacions, o sigui, les percepcions.

Causa:  és tot allò que produeix o provoca un canvi en un altre.

Efecte: És el canvi provocat per la causa. I causalitat o relació causal és el procés mitjançant el qual la causa produeix efecte.

Crítica de la raó pura

Tot el coneixement comença amb l’experiència.

En aquest fragment Kant ens diu que l’origen del coneixement s’origina a partir de l’experiència però no tot comença a partir d’aquesta.

El coneixement és un conjunt format per elements aposteriori i a priori.
Nosaltres captem impressions a través dels sentits que esdevindran la matèria del coneixement i els elements a priori esdevindran la forma d’aquest sent vàlid, necessari i universal. 

Així que la unió d’aquests dos elements ens permetrà captar la realitat on nosaltres interpretarem en la ment les impressions sensibles on li donarem forma usant el seny, aquesta síntesi d’empirisme més racionalisme és el que esdevindrà el criticisme kantià. 

Què és la Il•lustració?

La Il·lustració per Kant és la sortida de la minoria d’edat és a dir, com una fase de maduració personal on l’ésser humà és capaç de pensar per sí mateix sense dependre d’ algú altre, fet que explica posant com a exemple a una persona que vol fer dieta i la dietista que li diu què és el que ha de fer.

Aquest sentit de minoria d’edat no és físic sinó mental, ja que afirma que hi ha persones que viuen tota la seva vida estant en la minoria d’edat, per tant, ens em d’esforçar nosaltres mateixos per poder sortir-ne, encara que molts tenen por de realitzar aquest pas, ja que se senten insegurs de sí mateixos i és per això que són poques les persones que ho arriben a aconseguir.

Els éssers humans han de tenir llibertat d’expressió en qualsevol àmbit, encara que se’ls hi ordeni realitzar alguna tasca, aquests poden mostrar les seves opinions respecte a aquesta tant a favor, com en contra. 

Abstract- Anàlisi de la causalitat

Hume ens explica la seva visió de la relació causa-efecte amb l’exemple d’una bola de billar on una es troba quieta, sense moviment i una altra topa amb ella, movent-la cap a una direcció i d’aquí n’extreu un seguit de conclusions com que el moviment de la causa és anterior al moviment de l’efecte on el temps té un gran paper.

Repeteix aquest fet tres cops i observa una conjunció constant on tot objecte semblant a la causa produirà un efecte semblant.

Per conèixer aquests fets són necessaris els sentits ja que no podem conèixer la causa de manera a priori, sinó aposteriori, ja que si imaginem una bola en linea recta que toparà amb una altra és fruit de les impressions que em captat a través dels sentits sobre aquest fet i ens permetrà imaginar que ambdues boles toparan i que la segona es posarà en moviment.

El fet de que nosaltres no puguem conèixer el que succeirà en el futur ja que no tenim la certesa de que en un futur es produeixi el mateix fet, el porta cap a una visió un tant escèptica, ja que no podrem arribar mai a  conèixer la veritat, i el fet de que en un futur succeeixen coses semblants a les actuals és gràcies als costums i aquests no ens ofereixen coneixement; en definitiva que tot es redueix a probabilitat. 

La identitat personal

Aquest fragment pertany a Hume on realitza una crítica sobre l’ànima i al pensament de Descartes.

Diu que l’ànima és un conjunt de percepcions diferents comparant-les amb l’amor i l’odi, i que el pensament és l’essència (segons Descartes),  però Hume diu que això no té cap sentit perquè la ment no és on s’inhereixen les percepcions ja que no podem tenir la idea de cap tipus de substància perquè només podem tenir idees de les impressions, és a dir que només podem tenir coneixement d’allò què ve a través dels sentits, per tant no podem tenir idea de cap tipus de substància ni d’ànima perquè no les podem percebre, ja que només coneixem aquelles qualitats i percepcions particulars, per això diu que el pensament de Descartes és del tot ininteligible perquè la nostra ment només és un conjunt de d’idees provinents de percepcions particulars.

Comentari d'una frase de David Hume

Sigues un filòsof però enmig de tota la teva filosofia continua essent un home

Aquesta frase pertany a David Hume (empirista).

Ens vol dir que nosaltres podem filosofar sobre el que vulguem sempre i quan no oblidem la nostra existència, on nosaltres som éssers humans i no meres substàncies que l’enteniment percep.

Tampoc podem filosofar sobre coses que van més enllà de l’experiència, on només podem arribar a “conèixer-les” a través de la raó, ja que es tracta d’un tipus de filosofia difícil d’entendre on moltes no tenen massa sentit, com per exemple la metafísica, el jo, la idea de substància etc.