El Mite de la Caverna -Plató

Aquests fragments del mite de la caverna ens expliquen que hi ha unes persones lligades amb una corda de cap i peus i que gràcies a les cadenes no poden girar el cap i mirar cap enrere. L’única cosa q veuen al llarg de la seva vida son les projeccions d’ombres de les persones que passen pel darrere seu transportant objectes i de com es van relacionant entre elles, ja que algunes es separen i altres van seguint el seu camí gràcies al foc que els fa claror situat al darrere seu i a una certa alçada.

Plató diu que nosaltres ens assemblem a ells ja que el que nosaltres veiem, el món sensible, que només el captem a través dels sentits, son només simples projeccions de la realitat, una realitat intel·ligible, però que una vegada coneguda és la causa de totes les coses, per exemple la idea de bellesa, que en el món sensible reprodueix llum i l’astre que la produeix, i en el món intel·ligible, és la única que produeix la veritat, ja que nosaltres l’únic que veiem son les representacions d’aquesta, ja que tothom coneix el concepte de bellesa, però per a cadascú li pot semblar més bella una cosa que una altra, però el concepte és el que no varia, la idea. Podríem dir que la idea seria el model a seguir i tota la resta serien només possibles models de la qual es volen a aproximar. La idea, per tant, és immutable perquè no canvia, és eterna ja que no morirà mai, universal perquè és vàlida per a tothom, i també necessària ja que tots necessitem d’aquesta per poder entendre la realitat, perquè sense una idea, sense un model, no hi ha món sensible ja que aquest, és si més no, una representació d’aquest paradigma i l’única via per poder conèixer-la és a través de la raó.