Fragment 11 -Plató, llibre V

En aquest text ens explica la teoria del coneixement de Plató.
Diu que un filòsof és aquell que és capaç de contemplar la veritat, les idees de les coses, el saber, el que viu despert ja que pot veure la essència de la bellesa, i contemplar-la a través dels objectes que es manifesten a partir d’aquesta, i tal com ens diu Plató, aquests serien les persones que coneixen el saber i , de la resta, els que només realitzen meres opinions que son les persones que es queden contemplant els colors, les figures materials etc. ja que són simples ignorants que no coneixen la vertadera bellesa de la naturalesa i que, per tant, romanen dormits sense tenir el vertader coneixement observant només l’aparença de les coses sense anar més enllà; la ciència, el saber, no es pot reduir a les sensacions.
Per tant, Plató desitja contemplar la veritat i per accedir a aquesta cal un esforç, i és una tasca complexa perquè la majoria dels humans estan en una carpa perpètua, ja que estan pendents dels sentits i no de la raó, és a dir, només aprecien el món sensible, i per tant, no poden accedir a la veritat. Només viuen a la superfície i no viuen en la profunditat.
Les idees no tenen flux, les aparences sí.