Ludwig Wittgenstein

Ludwig Wittgenstein va néixer a Viena en 1889, fill d'un pròsper industrial de l'acer. A la casa paterna, Ludwig va créixer al costat dels seus set germans.

Brahms i Mahler, per exemple, eren hostes habituals de la família.

Ludwig va començar estudis d'enginyeria a la universitat de Berlín i els va continuar a Manchester, dedicant-se a la investigació aeronàutica durant diversos anys. Però, després de llegir els Principles of Mathematics, de Russell, els seus interessos van passar de l'aeronàutica i aerodinàmica als problemes de la fonamentació de les matemàtiques i, d'aquí, a la lògica i a la filosofia.

A partir de 1912 va seguir els estudis a Cambridge sota l'adreça de Bertrand Russell i va començar a ocupar-se intensivament de la investigació filosòfica. Per poder concentrar-se millor en els seus estudis, se’n va anar a viure en solitud a Noruega.

Allà li va sorprendre l'esclat de la Primera Guerra Mundial i Wittgenstein es va allistar com artiller en l'exèrcit austro-hongarès. Això no li va impedir seguir amb les seves reflexions filosòfiques, que va ser apuntant en una sèrie de quaderns, de manera que, al final de la guerra, quan va caure presoner dels italians, tenia el manuscrit del seu Tractat lògic-filosòfic pràcticament acabat. Aquesta obra va ser publicada en 1921 en alemany i, un any més tard, en versió bilingüe anglès-alemany amb el títol llatí de Tractatus logico-philosophicus.

Després de repartir bona part de la substanciosa herència paterna entre les seves germanes i un grup d'artistes i intel·lectuals (Rainer Maria Rilke, entre ells), Wittgenstein va portar una vida austera i retirada, primer com a mestre d'escola a Àustria i després com a jardiner en un convent de Viena entre els anys 1920 i 1929.

En aquest últim any, Wittgenstein va tornar als seus interessos filosòfics i va decidir reprendre els seus estudis en Cambridge, on, a instàncies de Russell, va ser nomenat catedràtic l'any 1937, càrrec que va ocupar fins a 1947, amb excepció d'un breu període en què va exercir com a infermer voluntari durant la Segona Guerra Mundial.

Wittgenstein va morir de càncer en Cambridge l'any 1951. En els últims anys de la seva vida va redactar les Investigacions filosòfiques, que serien publicades posteriorment en el 1953.

Encara que de temperament irritable, nerviós i depressiu, Wittgenstein va ser un home d'una personalitat fascinant, que va viure turmentat per la seva exigència d'autenticitat, pel treball i per la idea de la mort. Difícil per a la convivència social i amb escassa estima per la bondat i qualitats de l'ésser humà, va sentir sovint la necessitat d'aïllar-se de la gent i de viure en completa solitud.

Wittgenstein estava dotat d'una gran sensibilitat artística i musical i els seus interessos abastaven no només la filosofia i les matemàtiques, sinó també l'aeronàutica, l'arquitectura i l'escultura. Encara que va gaudir del reconeixement i amistat dels filòsofs més importants del seu temps, no se sentia a gust dins del món acadèmic, i preferia viure en soledat.

En el pensament de Wittgenstein poden distingir-se dues etapes. La primera ve marcada per la publicació del Tractatus logico-philosophicus (1921-1922), en el qual tracta de donar una sortida als problemes no resolts del positivisme clàssic respecte a les matemàtiques, la ciència i la filosofia. Per a ell, la filosofia no és un saber, sinó una activitat, i la seva finalitat és aclarir les proposicions; així, la filosofia se circumscriu a una anàlisi del llenguatge.

La segona etapa queda definida per la seva obra Investigacions filosòfiques, publicada pòstumament en 1953. Aquest llibre dóna origen al corrent denominat filosofia analítica, que centra la seva reflexió en l'estudi del llenguatge com a única manera de resoldre els problemes filosòfics.

A més de les obres citades, va escriure Observacions filosòfiques sobre els principis de les matemàtiques (1956) i les notes a les Investigacions, conegudes amb el nom de Quaderns blau i marró (1958).