Definicions:

Saber comú o ordinari:

És un saber que el coneix tothom sense conèixer el perquè d’aquella causa, del fet tractat, per tant es centra en el què, i no en el perquè.

Ex: Tothom sap que el ferro és mes dur que el plom, però no sabem explicar el perquè.

Saber científic:

Busca l’organització sistemàtica del coneixement i explicar el per què els fets són d’aquesta manera amb l’aplicació de les matemàtiques i experiència per a l’estudi de la realitat.

Saber Filosòfic:

Es pregunta el perquè de les coses però duna manera total i radical.

Ciència (definició moderna):

És l’aplicació de les matemàtiques per descobrir com es comporten les coses, per això cal construir l’experiència i controlar-la.

Sil·logisme: raonament deductiu en el qual posades certes coses (premisses) d’elles es segueix una altra diferent de les anteriorment posades (conclusió).

Axioma:

Són principis fonamentals indemostrables que se seleccionen ja sigui per la seva utilitat, fecunditat, implantació en la ciència corresponent o per la seva evidència.

Inducció Incompleta:

Es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos possibles, per tant la conclusió no serà necessariament certa, si no probable.

Hipòtesi:

Suposició provisional que encara no ha estat unificada.

Llei:

És quan una hipòtesi és suficientment general i important i que ha sortit victoriosa d’un o mes processos de comprovació.

Teoria:

Conjunt de lleis verificades.

Falsació:

És quan una hipòtesi queda refutada perquè els fets del món no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.

Comprensió:

És captar el sentit d’un esdeveniment per situar-hi dins els fets.

Mite:

Fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.

Mètode empírico racional:

Orígens amb Aristòtil. Compta amb dues fonts de coneixement, els sentits (capten informació) i l’enteniment(interpreta) i gràcies a aquest nivells arribem als dos nivells de la realitat: el sensible i l’intel·ligible.

Mètode racionalista:

Defensa que la raó és més important que l’experiència i també l’existència de les idees innates.

Sensibilitat:

Font de coneixement que parteix dels sentits.

Joc del llenguatge:

Són maneres d’utilitzar el llenguatge en contextos diversos segons el 2 Wittgenstein.

L’hermenèutica normativa:

De K.O. Apel i J. Habermas; consisteix en posar normes a la comprensió (veritat, veracitat[sinceritat], intel·ligibilitat i correcció moral[normes que permeten la comprensió]).

Ontologia:

És una característica pròpia de la filosofia teòrica: tractat de l’ésser.