Comentari Heràclit

Heràclit ens vol dir que tot està relacionat en sí mateix, i que per obtenir l’equilibri de la natura, han de tenir lloc un seguit de desequilibris, tal com diu: “Tensa cap endarrere, com en l’arc i la lira”, ja que l’arc es tensa cap endarrere i a continuació tira cap endavant, és a dir, que per a que hi hagi alguna cosa, per a que existeixi alguna cosa ha de d’existir el seu contrari, com el dia i la nit, o la vida i la mort, igual que Anaximandre en al seva teoria de l’àpeiron, que també defensava aquesta concepció de la lluita de contraris, però que dins d’aquest caos intervenia la justícia que hi posava fi tornant a restablir l’orde i l’equilibri, el món sense límits.

Heràclit també deia que si  som capaços d’escoltar el logos, podrem observar que tot es redueix en una única cosa, la natura y que aquesta no es uniforme si no que està sotmesa a constants canvis i que nosaltres encara que siguem conscients de la seva existència, no som capaços d’entendre-la: “Els homes desconeixen aquesta raó que existeix sempre, tant abans d’escoltar-la com després d’haver-la escoltat”.
I només els filòsofs són capaços d’arribar a comprendre-la ja que les persones normals no tenen consciencia dels seus actes y no es donen compte del que succeeix al seu voltant: “Els altres homes ignoren el que fan desperts, de la mateixa manera que obliden el que fan quan dormen”.