Un paisatge de paraules

Naturalesa:

El descobriment d’una realitat que es desenvolupa per si mateixa i que té unes lleis i ritmes propis, així com el canvi de les estacions o els batecs del nostre cor.

Llei:

S’oposa una mica  a la naturalesa ja que aquesta determina la nostra realitat però la llei es un producte de les convencions humanes, que depenen de l’opinió dels mortals, i es deu a principis regits per una manera humana d’intentar trobar l’equilibri i harmonia, com és el cas de la justícia.

Tècnica:

És l’art de modificar o produir alguna cosa real. Ja que a part dels éssers de la naturalesa se n’han creat altres de nous a partir de les nostres necessitats, com els vaixells, per poder desplassar-nos millor o la creació de la flecha i d’aquesta manera compensar la nostra insuficiència que tenim amb la naturalesa i que aquest objectes creats, les seves lleis, estan sotmeses a la voluntat dels seus creadors.

Ciutat:

És un espai abstracte com una xarxa on interactuem tots i vivim en harmonia, en convivència ja que no podem viure “separats”  de la ciutat encara que tinguem la força individual i personalitat.

Llenguatge, raó, pensament:

El més característic d’aquest període es la comunicació. El logos es una realitat peculiar ja que la seva existència no és tan clara com la percepció de la naturalesa, sinó què és  una realitat inaprehensible, ja que el sentim però no el veiem i el seu ésser és un ésser ideal, encara que tingui un fonament real com pot ser la boca, es forma i es consolida en el fons de la nostra interioritat, on diríem ara, a la nostra consciència persona, que aquest és el que constitueix i determina l’ésser humà.
També que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula ja que gràcies a ella amb el poder del logos podem posar en joc tot el que nosaltres vulguem, podem ocultar la veracitat o falsedat de tot allò que diem, per tant, tot ha d’estar justificat pel dir.

Educació:

Plantegen l’educació basant-se en les tradicions, ja que s’havien constituït en l’element dominant d’aquesta i així anava passant de generació en generació, amb uns valors establerts.
Per uns nova educació parteix de la crítica d’aquests valors que es trobaven en les paraules, aquestes són l’únic vehicle que permet aproximar-se a cada individu. 

Veritat:

 té les mateixes estructures que el llenguatge, també  té a veure amb allò que afirmem o neguem i depèn de la proposició, per tant, té un to ambigu. Aquesta sempre es manifesta de la forma en que nosaltres la utilitzem, i sempre ha de ser argumentada i aprovada, per tant la veritat es converteix en una tasca humana. 

Comentari de text: Parmènides

En aquest fragment de Parmènides ens explica el concepte què té ell sobre l’arkhé.

Diu que només hi ha una cosa possible, i que aquesta és la existència de l’ésser. Aquest és inengendrat, és a dir, que no ha nascut, per tant, sempre ha existit i existirà (etern), també és immòbil ja que el moviment, la pluralitat només son conceptes dels mortals, són meres opinions i aquestes són només simples aparences i també diu que: “[...] i sense fi. No ha estat ni serà mai, perquè és ara mateix sencer i, a la vegada, u i continu.”, per tant, també és homogeni i present continu, ja que no té passat però tampoc futur, no existeix la concepció del temps. 

I finalment defensa també que del no-res no pot sorgir alguna cosa, ja que no tindria sentit i per aquest motiu també, és necessari que sempre hagi existit des de els principis dels temps.

Comentari Heràclit

Heràclit ens vol dir que tot està relacionat en sí mateix, i que per obtenir l’equilibri de la natura, han de tenir lloc un seguit de desequilibris, tal com diu: “Tensa cap endarrere, com en l’arc i la lira”, ja que l’arc es tensa cap endarrere i a continuació tira cap endavant, és a dir, que per a que hi hagi alguna cosa, per a que existeixi alguna cosa ha de d’existir el seu contrari, com el dia i la nit, o la vida i la mort, igual que Anaximandre en al seva teoria de l’àpeiron, que també defensava aquesta concepció de la lluita de contraris, però que dins d’aquest caos intervenia la justícia que hi posava fi tornant a restablir l’orde i l’equilibri, el món sense límits.

Heràclit també deia que si  som capaços d’escoltar el logos, podrem observar que tot es redueix en una única cosa, la natura y que aquesta no es uniforme si no que està sotmesa a constants canvis i que nosaltres encara que siguem conscients de la seva existència, no som capaços d’entendre-la: “Els homes desconeixen aquesta raó que existeix sempre, tant abans d’escoltar-la com després d’haver-la escoltat”.
I només els filòsofs són capaços d’arribar a comprendre-la ja que les persones normals no tenen consciencia dels seus actes y no es donen compte del que succeeix al seu voltant: “Els altres homes ignoren el que fan desperts, de la mateixa manera que obliden el que fan quan dormen”.

Comentari de text d'Anaximandre

Títol que li posaria: Etern retorn

Aquest fragment d’Anaximandre ens explica que l’origen de totes les coses existents és el que ell anomena, ápeiron i que també és la causa de naixement i de destrucció, per tant, sorgeix una lluita de contraris, com el dia i la nit.

D’aquesta lluita neix el conflicte dins el cosmos, i és la justícia l’encarregada de posar fi a aquest conflicte, de manera que torna a l’ápeiron, un món il·limitat i “etern”, aquest, igual que Tales, coincidien que d’allà on neixen les coses, és el principi, per a Tales era l’aigua, i per a Anaximandre, l’ápeiron.

Mapa de la Grècia Antiga

Apareixen les ciutats dels primers filòsofs

2 De Batxillerat

Superació, repta final!

Un paisatge de Paraules

Naturalesa:

El descobriment d’una realitat que es desenvolupa per si mateixa i que té unes lleis i ritmes propis, així com el canvi de les estacions o els batecs del nostre cor.

Llei:

S’oposa una mica  a la naturalesa ja que aquesta determina la nostra realitat però la llei es un producte de les convencions humanes, que depenen de l’opinió dels mortals, i es deu a principis regits per una manera humana d’intentar trobar l’equilibri i harmonia, com és el cas de la justícia.

Tècnica:

És l’art de modificar o produir alguna cosa real. Ja que a part dels éssers de la naturalesa se n’han creat altres de nous a partir de les nostres necessitats, com els vaixells, per poder desplassar-nos millor o la creació de la flecha i d’aquesta manera compensar la nostra insuficiència que tenim amb la naturalesa i que aquest objectes creats, les seves lleis, estan sotmeses a la voluntat dels seus creadors.

Ciutat:

És un espai abstracte com una xarxa on interactuem tots i vivim en harmonia, en convivència ja que no podem viure “separats”  de la ciutat encara que tinguem la força individual i personalitat.

Llenguatge, raó, pensament:

El més característic d’aquest període es la comunicació. El logos es una realitat peculiar ja que la seva existència no és tan clara com la percepció de la naturalesa, sinó què és  una realitat inaprehensible, ja que el sentim però no el veiem i el seu ésser és un ésser ideal, encara que tingui un fonament real com pot ser la boca, es forma i es consolida en el fons de la nostra interioritat, on diríem ara, a la nostra consciència persona, que aquest és el que constitueix i determina l’ésser humà.
També que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula ja que gràcies a ella amb el poder del logos podem posar en joc tot el que nosaltres vulguem, podem ocultar la veracitat o falsedat de tot allò que diem, per tant, tot ha d’estar justificat pel dir.

Educació:

Plantegen l’educació basant-se en les tradicions, ja que s’havien constituït en l’element dominant d’aquesta i així anava passant de generació en generació, amb uns valors establerts.
Per uns nova educació parteix de la crítica d’aquests valors que es trobaven en les paraules, aquestes són l’únic vehicle que permet aproximar-se a cada individu. 

Veritat:

 té les mateixes estructures que el llenguatge, també  té a veure amb allò que afirmem o neguem i depèn de la proposició, per tant, té un to ambigu. Aquesta sempre es manifesta de la forma en que nosaltres la utilitzem, i sempre ha de ser argumentada i aprovada, per tant la veritat es converteix en una tasca humana.