Comentari de text: L'home, artífex de la seva pròpia vida

Es tracta d'un fragment de Sèneca: De la vida bienaventurada.
Per ell, viure amb la natura és viure feliç. Em de viure sense por, amb seguretat en nosaltres mateixos, tan física com mentalment parlant. No ens hem de deixar influenciar per les coses estranyes, a lo desconegut. Només ens em de preocupar de nosaltres mateixos ja que si tenim seguretat i confiança; sent conscients de que la vida no sempre ens dóna el que nosaltres desitgem, ja que de vegades podem tenir sort en alguna cosa, però d’altres no.
I el mateix en que tampoc no podem canviar els factors externs, tot el que ens envolta, però sí que podem canviar nosaltres mateixos, ja que som amos de la nostra pròpia vida.

Informació:

(Còrdova, h. 4-Roma, 65) Filòsof hispano-romanà. Va pertànyer a una família acomodada de la província Bètica de l'Imperi Romà. El seu pare va ser un retòric de prestigi, l'habilitat dialèctica del qual va ser molt apreciada després pels escolàstics, i va cuidar que l'educació del seu fill a Roma inclogués una sòlida formació en les arts retòriques, però Sèneca es va sentir igualment atret per la filosofia, rebent ensenyaments de diversos mestres que ho van iniciar en les diverses modalitats de la doctrina estoica en aquells dies popular a Roma. Va emprendre una carrera política, es va distingir com a advocat i va ser nomenat questor.

El to moral de Sèneca està carregat d'accents religiosos que ho aproximen al teisme i van portar a pensar en la possibilitat que fos cristià, circumstància que va tractar de provar-se a través d'una suposada correspondència amb sant Pablo, que va resultar ser apòcrifa.

En els seus escrits sobre ciències naturals va tractar, en particular, dels terratrèmols i la seva relació amb els volcans; encara que, en general, va recollir les opinions dels antics sobre diversos temes, va afegir algunes reflexions personals interessants, com el vaticini d'una futura explicació dels estels com a veritables cossos celestes.

Va ser també autor de nou peces dramàtiques, inspirades en models grecs clàssics i que són, de fet, estudis de les tensions emocionals al fet que es veuen sotmesos els personatges, destinades a ser llegides més que representades; va escriure així mateix una magistral i mordaç sàtira de l'emperador Claudio.