L’ésser humà segons Aristòtil és sociable per naturalesa, i també és l’únic que pot viure en societat perquè és l’únic que pot distingir el bé del mal, la justícia de la injustícia etc, i que per tant som els únics que podem arribar a obtenir la felicitat que la nostra naturalesa ens exigeix, no podem prescindir viure en societat.

Opino que l’ésser humà és sociable per naturalesa, ja que només en néixer comencem a comunicar-nos amb els nostres pares per tal de que aquests ens puguin ensenyar alguna cosa, per tant, per una part estic d’acord amb Aristòtil, però per una altra banda també hi estic amb Hobbes ja que l’ésser humà és malvat, és egoïsta per si sol, i també agressiu; l’instin de supervivència, però també som bons, com afirma Rousseau de la mateixa manera que també estic a favor en com trobar la solució, la pau per tots nosaltres, per trobar el bé comú sense que hi hagin conflictes ja que si la posem únicament en una persona hi haurà moltes que no opinaran el mateix com afirma Hobbes.
Per tant les tres teories tenen sentit però totes fallen en alguna cosa, de manera que cap teoria acaba sent viable per poder afirmar-la per complet ja que la vertadera solució pot ser la reflexió de les tres juntes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario