Presentació Power Point

Filosofia

View more presentations from andreu123

Definicions

Monisme materialista: Teoria que només admet una realitat amb un caràcter material.
Fisicalisme:  Teoria materialista que afirma que les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.
Dualisme Platònic: Teoria creada per Plató en la que diu que l'ànima és immortal i immaterial, i cos és la part material i mortal, i que la seva unió és un simple error.
Hilemorfisme: La matèria no pot existir sense la forma; el cos és la base material i l’ànima la forma substancial.
Dualisme interaccionista: tesis defensada per John.C.Eccles. La ment i cervell són dues realitats diferents en que interactua el que és físic amb el que és mental tot passant per l’escorça cerebral. El cos està limitat per les lleis mecàniques de la natura, l’ànima és lliure.
Interaccionisme emergentista: Karl Popper afirma l’existència d’actes mentals, per tant, s’apropa al dualisme, però també afirma que la ment es un producte evolutiu del cervell, per tant també s’apropa al  monisme. Segons ell existeixen tres mons: 1) Físic, 2) Mental 3)Cultura
Raó pràctica: Utilitza la raó en l’àmbit de llibertat per assolir la felicitat.
Racivitalisme: Defensada per José Ortega y Gaset, element constitutiu de la vida que es desenvolupa històricament.
Raó instrumental: Té l’objectiu d’aconseguir l’eficàcia.
Acció comunicativa: Té com a objectiu arribar al consens i a la entesa i no a l’èxit.
Persona(Boeci): Substància individual de naturalesa racional.
Existència encarnal: Les persones existim per que estem dotades d'interioritat que ens permet sortir de nosaltres mateixos i obrir-nos a les altres coses.

Esteu d’acord amb Turing en que som autòmats conscients?

Sí perquè  la societat actual en que vivim ens està privant de la nostra autonomia fent que cada vegada siguem més dependents i ens sotmetem a la rutina diària, en aquest sentit ens assemblem a un robot ja que aquests sempre realitzen unes activitats rutinàries, no poden fer res que no se’ls hi hagi programat per que puguin fer-ho, a diferència de nosaltres, que conscients ens adonem del que fem al moment i per tant, podem canviar-ho ja que nosaltres no estem programats.

Un altre punt a destacar pel que fa referència a la estructura, nosaltres tenim alguna que altra semblança amb un robot. Aquest està format per matèria que hem creat nosaltres i nosaltres també estem fets de matèria, nosaltres som unitats estructurals molt complexes. 

Comentari de text: Huntington

En els textos Huntington se’ns vol informar sobre les anomenades civilitzacions emergents, que estan ressorgint culturalment com la asiàtica o la islàmica, gràcies al seu creixement demogràfic i econòmic.

Aquest fet podria provocar, en un futur, que les civilitzacions actuals competissin entre elles per tal d’imposar-se l’una sobre l’altre provocant greus conflictes socials.
Per tal d’evitar-ho ens em de fixar en els punts en comú, acceptant i respectant les cultures alienes a la pròpia. Així evitaríem, per exemple, que els musulmans volguessin imposar tota la seva religió sobre les altres i evitar una guerra.

En conclusió l’ideal és trobar els atributs comuns entre totes les civilitzacions. 

El Nacionalisme (pg133)

El nacionalisme és una ideologia i un moviment social i polític que va sorgir juntament amb el concepte de nació propi de l'Edat Contemporània en les circumstàncies històriques de l'Era de les Revolucions des de finals del segle XVIII.
Com a ideologia, el nacionalisme posa a una determinada nació com l'únic referent identitari, dins d'una comunitat política; i part de dos principis bàsics pel que fa a la relació entre la nació i l'estat:

·         El principi de la sobirania nacional: que mantindria que la nació és l'única base legítima per a l'estat.

·         El principi de nacionalitat: que mantindria que cada nació ha de formar el seu propi estat, i que les fronteres de l'estat haurien de coincidir amb les de la nació.

Un exemple podria ser un poble pot tenir un sentiment fortament arrelat amb la seva cultura (llengua, costums...) aspirant a tenir el seu propi Estat, produint un gran sentiment patriòtic. Aquest fet podria originar que altres dels seus ciutadans volguessin justament el contrari perquè podrien aspirar a la lliure circulació de béns i serveis sense cap dificultat, obtenint una moneda única per a aquell conjunt, però també un dels desavantatges és que perdria en part la seva identitat ja que formaria part d’un tot.

Per aquest motiu el sentiment patriòtic va davant la raó ja que si ens sentim agraïts en ell, ja no és la raó sinó un sentiment el que preval·leix. 

Definicions

Tribus Urbanes: Les formen joves que es reuneixen al voltant d'un ídol o líder i adquireixen un codi d’expressions culturals que els diferència dels altres.
Civilització: Procedeix del terme llatí cívic(ciutadà). És la síntesi dels trets més generals d'un conjunt de cultures que tenen relació entre elles. 
Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, convertida en la mesura de valorar els altres. 
Xenfòbia: Odi als estrangers.
Racisme: Creure que hi ha races superiors i inferiors.
Aporofòbia: Rebuig i menyspreu envers als pobres.
Paràlisis cultural: Provocada per la defensa d'una visió estàtica de les cultures. Afirma que el més important és conservar les tradicions.
Interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures. Propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d'igualtat. Proposa aprendre a conviure i entén que la diversitat és una font de riquesa.
Relativisme cultural: Proposa analitzar les cultures des dels seus propis valors i no d'una cultura aliena.
Els grups socials alternatius: Intenten trobar un sentit a l'existència per diferents mitjans, com una sortida del nucli familiar, reunions, activitats, xerrades... i rebutjar el materialisme social.

Som sociables per naturalesa?

L’ésser humà segons Aristòtil és sociable per naturalesa, i també és l’únic que pot viure en societat perquè és l’únic que pot distingir el bé del mal, la justícia de la injustícia etc, i que per tant som els únics que podem arribar a obtenir la felicitat que la nostra naturalesa ens exigeix, no podem prescindir viure en societat.

A diferència d’Aristòtil,  Hobbes i Rousseau defensen que l’ésser humà no es sociable per naturalesa sinó que aquest ha realitzat un pacte per poder conviure d’entre els seus. El primer diu que l’ésser humà és malvat mogut per l’egoïsme propi estant en una lluita permanent amb els altres i per poder sortir d’aquesta situació lamentable els humans han d’escollir a algú d’entre els seus que els pugui guiar cap a la pau mitjançant unes lleis escollides per l’elegit. Rousseau, a diferència de Hobbes, diu que l’ésser és bo i no malvat però que la convivència amb els altres amb l’aparició de la propietat privada i l’egoïsme propi fan que es torni malvat estant en societat i que, per evitar-ho, han de posar-se d’acord entre tots per poder trobar el bé comú sotingut per l’anomenada “voluntat general”.

Opino que l’ésser humà és sociable per naturalesa, ja que només en néixer comencem a comunicar-nos amb els nostres pares per tal de que aquests ens puguin ensenyar alguna cosa, per tant, per una part estic d’acord amb Aristòtil, però per una altra banda també hi estic amb Hobbes ja que l’ésser humà és malvat, és egoïsta per si sol, i també agressiu; l’instin de supervivència, però també som bons, com afirma  Rousseau de la mateixa manera que també estic a favor en com trobar la solució, la pau per tots nosaltres, per trobar el bé comú sense que hi hagin conflictes ja que si la posem únicament en una persona hi haurà moltes que no opinaran el mateix com afirma Hobbes.

Per tant les tres teories tenen sentit però totes fallen en alguna cosa, de manera que cap teoria acaba sent viable per poder afirmar-la per complet ja que la vertadera solució pot ser la reflexió de les tres juntes. 

Comentari de text: L'individualisme possessiu (pg.120)

El text fa un breu resum sobre el concepte de l’individualisme possessiu:

Els humans ens caracteritzem perquè som independents de la resta, per tant som lliures de voler dependre o no de la voluntat dels altres.Aquest tipus de llibertat vol dir que nosaltres som lliures en escollir amb qui volem estar, que la elecció és lliure, per tant nosaltres establim les nostres relacions per voluntat pròpia. 

El concepte d’individu en els éssers humans fa referència a algú únic i irrepetible. Una persona no depèn dels altres, només d’ella mateixa, i en conseqüència no té cap deute amb la societat.
La paraula societat la podríem definir com un conjunt d’individus propietaris d’ells mateixos que es relacionen entre ells intercanviant béns i serveis, per això podem deduir que l’individu pot cedir la seva capacitat per treballar i així donar origen a una societat basada bàsicament en les relacions mercantils. 

Definicions

Noema: Objecte de la consciència.

Prejudici: Judicis previs que hem adquirit per educació,cultura,socialització...

Ignorància: Desconeixement sobre una cosa determinada.

Autoritat: Algú se li concedeix el crèdit pel coneixement que té en la matèria i s'accepta com a cert alló que diu.

Coherència lògica: Contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema.

Utilitat: Un enunciat serà cert quan sigui útil.

Adequació: Concepte o element que té relació amb la correspondència a l'hora de definir la veritat.

Consens: Acord entre una comunitat d'interlocutors.

Contingència: Allò que és però que pot no haber estat mai.

Necessitat: Alguna cosa absolutament real, coses que existèixen i no poden no existir ni ser d'una altra manera.

Món 2(Popper):Món psíquic el d'aquelles coses que es capten pels sentits, estats mentals.

Realitat Virtual:Normalment es mostra el que volen veure els demès i no les coses tal i com són.

Principi de verificació: Diu que únicament un enunciat serà científic si es pot verificar.

Falsacionisme: No s'obtenen conclusions universals a partir d'enunciats singulars, sinó que de la falsedat d'enunciats singulars es conclou deductivament la falsedat d'enunciats universals.

Paradigma: Concepcions diverses del món en el que vivim per una comunitat científica.

Revolució científica: Període de canvi radical d'un paradigma a un altre.

Anarquisme metodològic: Defensat per Paul Feyerabend. No hi ha cap mètode vàlid per a la ciència, per tant tot val.