Reflexió inicial

Que no es tracta d'una ciència productiva és quelcom ja evident en els primers filòsofs. Perquè els homes comencen i començaren sempre a filosofar moguts per l'admiració; primerament admirats davant els fenòmens sorprendents més comuns; després avançant de mica en mica i en plantejar-se problemes més amplis, com és ara els canvis de la Lluna, del Sol i de les estrelles la generació de l'univers. Ara bé, qui es planteja un problema o s'admira reconeix la seva ignorància. (Per això els qui estimen els mites són en certa mesura filòsofs, car el mite és una combinació d'elements meravellosos.) Si filosofarem, doncs, per fugir de la ingorància, és ben clar que cercavem el saber amb vista al coneixement, i no pas per cap utilitat.                 

Aristòtil

1) Els primers filòsofs es movien per l'admiració davant de diversos fenòmens. Un bon filsòfof reconeix primer de tot la seva ignorància davant dels fets i aquest l'impulsa a descobrir el saber, el coneixement i no pas per la utilitat que aquest contingui.

La filosofia (...) és quelcom d'intermedi entre la teologia i la ciència. Igual que la teologia, consisteix en especulacions sobre matèries en relació a les quals encara no ha estat possible d'atènyer un coneixement definit; però, tal com la ciència, apel·la a la raó humana i no a l'autoritat, tant la tradicional com la de la revelació. (...) Entre la teologia i la ciència, existeix una terra de ningú, exposada als atacs de tots dos bàndols: aquesta terra de ningú és la filosofia.

Bertrand Russell

2) Diu que la filosofia és l'intermedi entre la teologia i la ciencia perquè consisteix en donar resposta als dubtes sobre el món utilitzant la raó. La filosofia té de la teologia que intenta donar resposta a preguntes impossibles de respondre a través del coneixement (l'existència de Déu), i de la ciència, que utilitza la raó i l'autoritat per tal de donar resposta a les qüestions plantejades.