Comentari de text

"Aprender a razonar"

F.Pizarro

Aquest fragment pertany a F.Pizarrro en la seva adaptació de la obra Aprender a razonar.

El text està dividit en quatre paràgrafs. En el primer ens fa una breu introducció al tema del que es parlarà i després ens explica el què és una hipòtesi. En el segon ens dóna informació sobre com una hipòtesis passa a nomenarse llei científica. A continuació, en el tercer de com aquesta llei pot arribar a ser una teoria científica i en el quart paràgraf ens fa una petita metàfora comparant la hipòtesi, llei i teoria amb un arbre, per tal de que captem aquesta els diferents conceptes, en el que les hipòtesis constituirien les arrels, el tronc i les branques el formarien les lleis i les fulles serien les teories que s'alimentarien a partir de les hipòtesis, pet tant, sense hipòtesis no hi han possibles teories. 

I per últim el vocabulari utilitzat és correcte i fàcil d'entendre per tal de que el lector pogui captar fàcilment totes les idees que aquest ens vol transmetre. 

La filosofia és una ciència?

Al principi la ciència i la filosofia estaven molt lligades l’una amb l’altra perquè en el món grec la ciència era l’espistéme, el coneixement superior, el més elaborat i també el coneixement previ al nivell suprem de saviesa. 

Però el que nosaltres entenem per ciència s’elabora en el Renaixement on es produeix la Revolució Científica en que la ciència determina unes sèrie de característiques específiques que dissenyen el seu propi mètode, l’anomena’t mètode científic.

La diferència del saber científic i filosòfic es basa en que la ciència aplica les matemàtiques per l’estudi de la realitat en que el seu objectiu és determinar el perquè de les coses, i no accepta totes les possibles respostes com a vàlides, a diferència del saber filosòfic que cada sistema filosòfic pot valdre com una possible resposta. 

Descripció sensible i racional d'un objecte

La calculadora

A simple vista, és un objecte generalment de forma rectangular amb un conjunt de botons amb símbols adherits a sobre de cada peça; on tu pots fer un clic i surten uns números a sobre d'una petita pantalla. Solen medir 14cm d'allargada per 5-6cm d'amplada, i està composta per un material bastant dur, aquest anomenat plàstic, compost per altres substàncies.

La calculadora la utilitzem per resoldre ecuacions, operacions matemàtiques que ens ajuden a resoldre problemes. Cada botó té un símbol i aquest ens transmet una informació determinada, com per exemple el signe "x", vol dir multiplicació, i si el cliquem voldrà dir que estarem realitzant una multiplicació (operació matemàtica), on el resultats s'expressaran en la pantalla. 

Reflexió inicial

Que no es tracta d'una ciència productiva és quelcom ja evident en els primers filòsofs. Perquè els homes comencen i començaren sempre a filosofar moguts per l'admiració; primerament admirats davant els fenòmens sorprendents més comuns; després avançant de mica en mica i en plantejar-se problemes més amplis, com és ara els canvis de la Lluna, del Sol i de les estrelles la generació de l'univers. Ara bé, qui es planteja un problema o s'admira reconeix la seva ignorància. (Per això els qui estimen els mites són en certa mesura filòsofs, car el mite és una combinació d'elements meravellosos.) Si filosofarem, doncs, per fugir de la ingorància, és ben clar que cercavem el saber amb vista al coneixement, i no pas per cap utilitat.                 

Aristòtil

1) Els primers filòsofs es movien per l'admiració davant de diversos fenòmens. Un bon filsòfof reconeix primer de tot la seva ignorància davant dels fets i aquest l'impulsa a descobrir el saber, el coneixement i no pas per la utilitat que aquest contingui.

La filosofia (...) és quelcom d'intermedi entre la teologia i la ciència. Igual que la teologia, consisteix en especulacions sobre matèries en relació a les quals encara no ha estat possible d'atènyer un coneixement definit; però, tal com la ciència, apel·la a la raó humana i no a l'autoritat, tant la tradicional com la de la revelació. (...) Entre la teologia i la ciència, existeix una terra de ningú, exposada als atacs de tots dos bàndols: aquesta terra de ningú és la filosofia.

Bertrand Russell

2) Diu que la filosofia és l'intermedi entre la teologia i la ciencia perquè consisteix en donar resposta als dubtes sobre el món utilitzant la raó. La filosofia té de la teologia que intenta donar resposta a preguntes impossibles de respondre a través del coneixement (l'existència de Déu), i de la ciència, que utilitza la raó i l'autoritat per tal de donar resposta a les qüestions plantejades. 

Preguntes de principi de curs

1. Defineix en un màxim de tres línies que entens per filosofia: La filosofia és un pensament humà que fa preguntes sobre l'existencia de les coses i intenta comprendreles. 
2. Quins temes tracta? La vida, la mort, l'existència de les coses etc.
3. Qui era Sòcrates? Que en saps d'ell? Un filòsof molt famós de Grècia. Mestre de Plató. 
4. Quan va sorgir el pensament occidental? No ho sé.
5. Perquè existim? Perquè en el planeta Terra es van donar les condicions que van permetre l'aparició de la vida i a partir d'aquesta vam sorgir nosaltres, els humans.
6. Per què existeixen els polítics? Per poder dirigir i organitzar un país, una comunitat de persones i així posar un ordre al desorde que hi hauria. 
7. Creus que t'has de comportar segons uns valors? Perquè? Sí perquè d'aquesta manera ens sentirem més bé.
8. Qui va crear l'univers? Ningú.
9. Esmenta 5 filòsofs que no siguin Sòcrates.Plató, Eurípedes.
10. Per què l'ésser humà necessita la cultura? Perquè vivim en una societat curiosa que sent l'impuls de saber, de conèixer i de descobrir coses noves que desconeixia. 
11. Som lliures? No perquè ens em imposat a nosaltres mateixos uns límits. 
12. Que és la bellesa? Una qualitat tan física com psicològica diferent de cada persona perquè ningú és igual.