Comentari de text: L'home, artífex de la seva pròpia vida

Es tracta d'un fragment de Sèneca: De la vida bienaventurada.
Per ell, viure amb la natura és viure feliç. Em de viure sense por, amb seguretat en nosaltres mateixos, tan física com mentalment parlant. No ens hem de deixar influenciar per les coses estranyes, a lo desconegut. Només ens em de preocupar de nosaltres mateixos ja que si tenim seguretat i confiança; sent conscients de que la vida no sempre ens dóna el que nosaltres desitgem, ja que de vegades podem tenir sort en alguna cosa, però d’altres no.
I el mateix en que tampoc no podem canviar els factors externs, tot el que ens envolta, però sí que podem canviar nosaltres mateixos, ja que som amos de la nostra pròpia vida.

Informació:

(Còrdova, h. 4-Roma, 65) Filòsof hispano-romanà. Va pertànyer a una família acomodada de la província Bètica de l'Imperi Romà. El seu pare va ser un retòric de prestigi, l'habilitat dialèctica del qual va ser molt apreciada després pels escolàstics, i va cuidar que l'educació del seu fill a Roma inclogués una sòlida formació en les arts retòriques, però Sèneca es va sentir igualment atret per la filosofia, rebent ensenyaments de diversos mestres que ho van iniciar en les diverses modalitats de la doctrina estoica en aquells dies popular a Roma. Va emprendre una carrera política, es va distingir com a advocat i va ser nomenat questor.

El to moral de Sèneca està carregat d'accents religiosos que ho aproximen al teisme i van portar a pensar en la possibilitat que fos cristià, circumstància que va tractar de provar-se a través d'una suposada correspondència amb sant Pablo, que va resultar ser apòcrifa.

En els seus escrits sobre ciències naturals va tractar, en particular, dels terratrèmols i la seva relació amb els volcans; encara que, en general, va recollir les opinions dels antics sobre diversos temes, va afegir algunes reflexions personals interessants, com el vaticini d'una futura explicació dels estels com a veritables cossos celestes.

Va ser també autor de nou peces dramàtiques, inspirades en models grecs clàssics i que són, de fet, estudis de les tensions emocionals al fet que es veuen sotmesos els personatges, destinades a ser llegides més que representades; va escriure així mateix una magistral i mordaç sàtira de l'emperador Claudio.

Presentació Power Point

Filosofia

View more presentations from andreu123

Definicions

Monisme materialista: Teoria que només admet una realitat amb un caràcter material.
Fisicalisme:  Teoria materialista que afirma que les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.
Dualisme Platònic: Teoria creada per Plató en la que diu que l'ànima és immortal i immaterial, i cos és la part material i mortal, i que la seva unió és un simple error.
Hilemorfisme: La matèria no pot existir sense la forma; el cos és la base material i l’ànima la forma substancial.
Dualisme interaccionista: tesis defensada per John.C.Eccles. La ment i cervell són dues realitats diferents en que interactua el que és físic amb el que és mental tot passant per l’escorça cerebral. El cos està limitat per les lleis mecàniques de la natura, l’ànima és lliure.
Interaccionisme emergentista: Karl Popper afirma l’existència d’actes mentals, per tant, s’apropa al dualisme, però també afirma que la ment es un producte evolutiu del cervell, per tant també s’apropa al  monisme. Segons ell existeixen tres mons: 1) Físic, 2) Mental 3)Cultura
Raó pràctica: Utilitza la raó en l’àmbit de llibertat per assolir la felicitat.
Racivitalisme: Defensada per José Ortega y Gaset, element constitutiu de la vida que es desenvolupa històricament.
Raó instrumental: Té l’objectiu d’aconseguir l’eficàcia.
Acció comunicativa: Té com a objectiu arribar al consens i a la entesa i no a l’èxit.
Persona(Boeci): Substància individual de naturalesa racional.
Existència encarnal: Les persones existim per que estem dotades d'interioritat que ens permet sortir de nosaltres mateixos i obrir-nos a les altres coses.

Esteu d’acord amb Turing en que som autòmats conscients?

Sí perquè  la societat actual en que vivim ens està privant de la nostra autonomia fent que cada vegada siguem més dependents i ens sotmetem a la rutina diària, en aquest sentit ens assemblem a un robot ja que aquests sempre realitzen unes activitats rutinàries, no poden fer res que no se’ls hi hagi programat per que puguin fer-ho, a diferència de nosaltres, que conscients ens adonem del que fem al moment i per tant, podem canviar-ho ja que nosaltres no estem programats.

Un altre punt a destacar pel que fa referència a la estructura, nosaltres tenim alguna que altra semblança amb un robot. Aquest està format per matèria que hem creat nosaltres i nosaltres també estem fets de matèria, nosaltres som unitats estructurals molt complexes. 

Comentari de text: Huntington

En els textos Huntington se’ns vol informar sobre les anomenades civilitzacions emergents, que estan ressorgint culturalment com la asiàtica o la islàmica, gràcies al seu creixement demogràfic i econòmic.

Aquest fet podria provocar, en un futur, que les civilitzacions actuals competissin entre elles per tal d’imposar-se l’una sobre l’altre provocant greus conflictes socials.
Per tal d’evitar-ho ens em de fixar en els punts en comú, acceptant i respectant les cultures alienes a la pròpia. Així evitaríem, per exemple, que els musulmans volguessin imposar tota la seva religió sobre les altres i evitar una guerra.

En conclusió l’ideal és trobar els atributs comuns entre totes les civilitzacions. 

El Nacionalisme (pg133)

El nacionalisme és una ideologia i un moviment social i polític que va sorgir juntament amb el concepte de nació propi de l'Edat Contemporània en les circumstàncies històriques de l'Era de les Revolucions des de finals del segle XVIII.
Com a ideologia, el nacionalisme posa a una determinada nació com l'únic referent identitari, dins d'una comunitat política; i part de dos principis bàsics pel que fa a la relació entre la nació i l'estat:

·         El principi de la sobirania nacional: que mantindria que la nació és l'única base legítima per a l'estat.

·         El principi de nacionalitat: que mantindria que cada nació ha de formar el seu propi estat, i que les fronteres de l'estat haurien de coincidir amb les de la nació.

Un exemple podria ser un poble pot tenir un sentiment fortament arrelat amb la seva cultura (llengua, costums...) aspirant a tenir el seu propi Estat, produint un gran sentiment patriòtic. Aquest fet podria originar que altres dels seus ciutadans volguessin justament el contrari perquè podrien aspirar a la lliure circulació de béns i serveis sense cap dificultat, obtenint una moneda única per a aquell conjunt, però també un dels desavantatges és que perdria en part la seva identitat ja que formaria part d’un tot.

Per aquest motiu el sentiment patriòtic va davant la raó ja que si ens sentim agraïts en ell, ja no és la raó sinó un sentiment el que preval·leix. 

Definicions

Tribus Urbanes: Les formen joves que es reuneixen al voltant d'un ídol o líder i adquireixen un codi d’expressions culturals que els diferència dels altres.
Civilització: Procedeix del terme llatí cívic(ciutadà). És la síntesi dels trets més generals d'un conjunt de cultures que tenen relació entre elles. 
Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, convertida en la mesura de valorar els altres. 
Xenfòbia: Odi als estrangers.
Racisme: Creure que hi ha races superiors i inferiors.
Aporofòbia: Rebuig i menyspreu envers als pobres.
Paràlisis cultural: Provocada per la defensa d'una visió estàtica de les cultures. Afirma que el més important és conservar les tradicions.
Interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures. Propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d'igualtat. Proposa aprendre a conviure i entén que la diversitat és una font de riquesa.
Relativisme cultural: Proposa analitzar les cultures des dels seus propis valors i no d'una cultura aliena.
Els grups socials alternatius: Intenten trobar un sentit a l'existència per diferents mitjans, com una sortida del nucli familiar, reunions, activitats, xerrades... i rebutjar el materialisme social.