Comentari de les parts de l'anima i les virtuts

Aquest text correspon a un fragment de la República de Plató i té com a  protagonista només a Sòcrates.

Ens explica les diferents parts de l’ànima. Plató ens diu que només serà just allò que ens pertany, i allò que ens pertanys se’ns ensenya a través de l’educació, i com que sabem el que em de fer, realitzarem allò que ens pertany en cadascuna de les coses que hi ha en nosaltres.
Més endavant ens parla sobre les parts de l’ànima, la part irascible i concupiscible on el govern utilitzant la raó, ha de controlar-les.

Una, la part que només té un apetit desmesurat pels plaers sensuals (concupiscible), i l’altre, la més moderada, la més bella, més fàcil de dominar (part irascible), per això ens diu que és aliada i súbdita del govern.
La part concupiscible és la que més s’ha de vigilar per evitar que agafi poder i intenti esclavitzar i governar allò que no li correspon, és a dir, que intenti posar-se per sobre de la raó, aquesta part, tendeix cap a la matèria, cap al món sensible, mentre que l’altre, la part irascible, tendeix al món intel·ligible.

Fragment 11 -Plató, llibre V

En aquest text ens explica la teoria del coneixement de Plató.
Diu que un filòsof és aquell que és capaç de contemplar la veritat, les idees de les coses, el saber, el que viu despert ja que pot veure la essència de la bellesa, i contemplar-la a través dels objectes que es manifesten a partir d’aquesta, i tal com ens diu Plató, aquests serien les persones que coneixen el saber i , de la resta, els que només realitzen meres opinions que son les persones que es queden contemplant els colors, les figures materials etc. ja que són simples ignorants que no coneixen la vertadera bellesa de la naturalesa i que, per tant, romanen dormits sense tenir el vertader coneixement observant només l’aparença de les coses sense anar més enllà; la ciència, el saber, no es pot reduir a les sensacions.
Per tant, Plató desitja contemplar la veritat i per accedir a aquesta cal un esforç, i és una tasca complexa perquè la majoria dels humans estan en una carpa perpètua, ja que estan pendents dels sentits i no de la raó, és a dir, només aprecien el món sensible, i per tant, no poden accedir a la veritat. Només viuen a la superfície i no viuen en la profunditat.
Les idees no tenen flux, les aparences sí.

El Mite de la Caverna -Plató

Aquests fragments del mite de la caverna ens expliquen que hi ha unes persones lligades amb una corda de cap i peus i que gràcies a les cadenes no poden girar el cap i mirar cap enrere. L’única cosa q veuen al llarg de la seva vida son les projeccions d’ombres de les persones que passen pel darrere seu transportant objectes i de com es van relacionant entre elles, ja que algunes es separen i altres van seguint el seu camí gràcies al foc que els fa claror situat al darrere seu i a una certa alçada.

Plató diu que nosaltres ens assemblem a ells ja que el que nosaltres veiem, el món sensible, que només el captem a través dels sentits, son només simples projeccions de la realitat, una realitat intel·ligible, però que una vegada coneguda és la causa de totes les coses, per exemple la idea de bellesa, que en el món sensible reprodueix llum i l’astre que la produeix, i en el món intel·ligible, és la única que produeix la veritat, ja que nosaltres l’únic que veiem son les representacions d’aquesta, ja que tothom coneix el concepte de bellesa, però per a cadascú li pot semblar més bella una cosa que una altra, però el concepte és el que no varia, la idea. Podríem dir que la idea seria el model a seguir i tota la resta serien només possibles models de la qual es volen a aproximar. La idea, per tant, és immutable perquè no canvia, és eterna ja que no morirà mai, universal perquè és vàlida per a tothom, i també necessària ja que tots necessitem d’aquesta per poder entendre la realitat, perquè sense una idea, sense un model, no hi ha món sensible ja que aquest, és si més no, una representació d’aquest paradigma i l’única via per poder conèixer-la és a través de la raó.